NOVETATS GENER 2017

NOVETATS GENER 2017
NOVETATS GENER 2017

martes, 1 de abril de 2014

EXCURSIÓ A LA MATERNITAT D'ELNA AMB ASSUMPTA MONTELLÀ


Com ja sabeu, aquest 2014 és un any molt significatiu ja que es compleixen 75 anys de la fi de la Guerra Civil Espanyola, 100 anys de  l’inici de la Primera Guerra Mundial, 200 anys de la fi de la Guerra del Francès i 300 anys de la fi de la Guerra de Successió.

Gràcies a la feina d’historiadors, investigadors i arxivers en tenim coneixement de les causes, els esdeveniments i conseqüències d’aquests moments històrics. Però majoritàriament, des d’un punt de vista masculí, tot i que en les darreres dècades s’han produït grans avenços en el coneixement de la història de les dones.

Per aquestes raons des de l’Arxiu, la Biblioteca i el Punt d’Igualtat hem organitzat una sèrie d’actes per commemorar aquestes efemèrides bèl·liques i destacar el paper de la dona en aquests conflictes, amb el nom Quanta, quanta guerra..., títol de l’obra que Mercè Rodoreda va escriure a Romanyà el 1980.


Entre ells hi havia el club de lectura de març dedicat al llibre La Maternitat d’Elna de l’escriptora i historiadora Assumpta Montellà i l’excursió a la mateixa maternitat. 

El matí gris i ennuvolat de dissabte 29 de març, vam pujar a l’autobús que ens portaria en un viatge en el temps imaginari, darrera les passes de persones anònimes per reviure l’exili, la dificultat de decidir què ficar a la maleta que recordi la vida que es deixa enrera, el sentiment de pèrdua el poc que et deixa la guerra, d’enyorança, de no ser d’enlloc: ni de la terra pròpia (que ja no serà la mateixa) ni de la terra d’acollida (on s’els considerava de segona). Per no oblidar aquells de qui un dia es van oblidar, aquells a qui ningú els hi ha donat explicacions, ni demanat perdó.



Vam tenir la sort de comptar amb en Jordi Gaitx, arxiver municipal, qui ens va explicar el context històric i va complementar les explicacions de l’Assumtpa al llarg de la visita. 



La primera parada va ser Argelers. L’Assumtpa ens va parlar d’aquell camp de concentració en aquella extensió de terra, però podria ser Sant Cebrià de Rosellò, Ribesaltes, o qualsevol altre on s’amuntegaven aquells que no tenien res més que la seva dignitat.

Ens va parlar de les dones, que a més de suportar la misèria igual que els homes, havien d’afegir els seus fills, de la seva desesperació davant la impotència, de matar per amor.


I ens va recomanar el documental deTVE3 i el llibre d'Agustí Bartra Crist de 200.000 braços   que pots trovar a la biblioteca. 



Un cop a la platja, vam veure la petita placa commemorativa al 70è aniversari de la Retirada i els homenatges florals escampats per la sorra. Després d’unes lectures al seu voltant, vam fer un minut de silenci davant aquell mar, única finestra en aquella presó de vent, fred i gana. 









Vam seguir fins el Cementiri dels Espanyols, on hi era la fossa comuna del camp de concentració i un monòlit dedicat als nens. Hi havia mostres de record i homenatges, i nosaltres vam contribuir amb el poema de Teresa Pàmies Quan érem capitans.










La següent destinació va ser Colliure on la Josefina Suñer ens explicava records d’infantesa. En allà alguns vam acampar per dinar, altres van anar de restaurant al voltant de la plaça  i tots vam aprofitar per fer turisme.












Però Colliure no sempre havia estat zona d’oci, sinó que el seu castell s’havia fet servir com a presó per aquells que en els camps tenien mala conducta, és a dir, aquells que es barallaven per un tros de pa o feien comentaris sobre ideals polítics. En Jordi ens va donar noms d’altres camps de concentració, de pavellons exclusius per a catalans, d’una segona oportunitat per tornar a Espanya, allistar-se amb els aliats o treballar en la indústria de la guerra. I dels camps d’extermini nazi.....







Estant a Colliure no podíem deixar de visitar la tomba del poeta Antonio Machado. Madame Quintana, l’hostesa qui el va allotjar, li va dir que molt malament havia d’estar al seu país perquè el seu més gran poeta hagués hagut de marxar i es va encarregar d’enterrar-lo tres setmanes després de la seva arribada a l’hostal, malalt de pulmonia.









Vam recórrer el mateix trajecte que la comitiva fúnebre per el carrer ara anomenat Rue Antonio Machado i l’Assumtpa ens va explicar com la Madame primer, el seu germà i el poble de Colliure després, s’havien preocupat per donar-li sepultura digne, enterrar-lo amb la seva mare i lluitar per tornar les seves restes a Espanya. Després de mediació d’intel·lectuals (Pablo Picasso, Josep Pla, Albert Camus...) i, fins i tot, recol·lectes populars davant el silenci del govern, finalment, les nebodes van negar-se a tornar les restes al·legant que “o vuelven todos o no vuelve ninguno”. El nostre homenatge va ser la lectura de l’obra de Machado, El retrato.
 













La darrera parada va ser a la Maternitat d’Elna. Abans d’entrar, l’Assumtpa ens va parlar de l’Elisabeth, una mestra, pacifista, idealista i valenta que fins l’últim moment de la seva vida va defensar els drets de les persones. Que va convertir la maternitat d’Elna en un illa de pau en un oceà de terror. Però abans, ja ho havia fet a Burjassot (València).









Un cop a dins, vam aclaparar les sales de flashos, lectures concentrades i preguntes. Vam veure un documental amb una entrevista a la mateixa Elisabeth, vam visitar la sala de parts coneguda com a sala Marruecos (per l’associació de por que tenien les dones espanyoles a parir i als moros de llavors), vam estar a la cúpula que les infermeres feien servir d’incubadora, vam veure les diferents condecoracions fetes a l’Elisabeth per la seva tasca, fins i tot ens vam trobar una de les tantes nenes que avui dia es diuen Elna.



































L’Elisabeth va facilitar el coneixement de la seva tasca perquè les generacions futures coneguessin els horrors de la guerra i no permetin que torni a passar. L’Assumtpa va recollir els records de persones anònimes perquè allò que van viure s’escrivís i no es perdés en l’oblit. Ens va animar a parlar amb els avis i les àvies, a tenir curiositat per entendre com la llibertat que tenim avui dia és gràcies a aquells que la van perdre.












La nostre presència, el nostre interès per saber-ne més i la difusió que podem fer-ne és la millor manera de donar les gràcies.





Podeu trobar totes les fotos al nostre espai de flicker.I us aniem a enviar-nos les vostres fotos per compartir-les i ens feu arribar els vostres comentaris.



El següent acte del projecte Quanta quanta guerra.... té lloc avui amb l'oferiment en línia de les actes municipals de l'Ajuntament franquista. 




Us anirem informant de la resta d'actes!!!!



No hay comentarios:

Publicar un comentario