NOVETATS GENER 2017

NOVETATS GENER 2017
NOVETATS GENER 2017

jueves, 17 de mayo de 2018

Cap de setmana intens celebrant St. Jordi a Sta. Cristina d'Aro
Unes 120 persones varen assistir a l'acte cultural "Cartes d'amor i música"


L'Escola de Música i la Biblioteca Municipal Baldiri Reixac, varen organitzar un acte per convidar a entrar en la intimitat més profunda els artistes mitjançant les carte d'amor que varen escriure i conèixer una mica més la personalitat de les i els destinataris d'aquells escrits que els feien bategar el cor amb tanta força.

Oferirem una lectura en veu alta de l'art epistolar. Tots sabem el pes històric que té la diada de St. Jordi a Catalunya com el dia dels enamorats, la tradició de regalar-se  llibres i roses eleva aquesta festivitat com el dia assenyalat per a demostrar el nostre amor a l'estimat o a l'estimada.








Durant dues hores es varen llegir les cartes d'amor dels Shumann; de Joan Maragall i Clara Noble; Armand Obiols i Mercè Rodoreda; Pere Calders i Rosa Artís, els Mahler i finalment Debussy.
A més de la interpretació en directe de peces dels compositors a càrrec dels pianistes Cláudio Suzin i Anná Cassú i de la soprano Chantal Botanch.


Per la lectura de les cartes, les veus de Narcís Ruscalleda, Carmen Gros, Jordi Riera i Marta Martí.
I debat final amb Victòria Palma, musicòloga i locutora de Catalunya Ràdio i Anna Ma. Saludes, filòloga i traductora.
Tot un luxe fer una activitat en un dia tan assenyalat amb gent tan magnífica!

lunes, 15 de enero de 2018

Encetem l'any 2018 amb algunes de les novetats editorials que emplenaran el nostre prestatge aquests primers dies de l'any!

Com sempre, intentem cercar l'equilibri entre els diferents gèneres tant en novel·la com en coneixements per a que tothom pugui trobar el llibre que pugui omplir les seves necessitats tant d'enriquiment intel·lectual com per a gaudir una bona estona en les més apassionants històries de ficció.

Us hi esperem!


viernes, 24 de marzo de 2017

El passat 22 d’abril, Revetlla de Sant Jordi, unes 150 persones van assistir a l’acte d’Homenatge que el municipi de Santa Cristina d’Aro oferí al Dr. Josep Trueta en el 50è aniversari de l’arribada al municipi i en el 40è aniversari de la seva mort.
L’acte, una iniciativa de la biblioteca Baldiri Reixac organitzat conjuntament amb l’Escola Municipal de Música va agafar com a fil conductor de la vetllada el llibre de l’editor Quim Torra:
Pau Casals– Josep Trueta: Estimat Doctor / Admirat Mestre. L’esperit d’una amistat en 79 cartes. Edició de Quim Torra.  Editorial  Acontravent.
A traves de fragments escollits es va poder fer un viatge emocional i històric per l’exili, la història dels catalans i l’amistat de dos grans homes. Es va poder conèixer els pensaments i sentiments del Dr. Josep Trueta, les seves inquietuds envers el futur dels catalans, la seva llengua, la cultura, la política, el desenllaç de la guerra mundial, les polítiques internacionals, els primers jocs florals, els reconeixements per la seva gran tasca en la medicina a nivell mundial i la gran amistat que l‘unia amb el mestre Pau Casals.
Interpretava la veu del Dr. Josep Trueta el Sr. Josep Andújar, i el Sr. Narcís Ruscalleda era el lector intèrpret del Mestre Pau Casals.
La nit va estar plena d’emocions ja que les lectures estructurades en 4 parts:
· SANG, GUERRA I EXILI 1939-1944
· GRANS ESPERANCES-AMARGA DECEPCIÓ. 1944-1946
· TREBALL I SILENCI—TRISTOR I JOIA 1947-1963
· EL VIATGE S’ACABA 1963-1977
 S’anaven intercal.lant amb música en directe interpretada per :
Sr. Claudio Suzin Director de l’Escola municipal de Sta Cristina d’Aro i pianista
Sr. Domènech Surroca, professor de l’Escola municipal de Sta Cristina d’Aro i violoncel·lista.
Alumnes del Grup de Cambra de l’Escola municipal de Sta Cristina d’Aro.
En finalitzar l’acte es va oferir un petit debat a mode de tancament de la vetllada que va comptar amb la presencia de membres de la família Trueta, el Sr. Jordi Pardo, Director General de la Fundació Pau Casals, el Sr. Quim Torra, editor i escriptor i l’arxiver municipal de Santa Cristina Jordi Gaitx.
Mica en mica la gent comença arribar...

Isabel Pernal, presenta l'acte amb Jospe Andújar que farà d'intèrpret de Dr. Trueta


Narcis Ruscalleda com Pau Casals i Josep Andújar com el Dr. Trueta

Els alumnes de l'Escola de Música

Claudio Suzin al piano

Domènech Surroca i Claudio Suzin






Amèlia Trueta, una de les filles del Dr. Trueta junt amb un dels nets del Dr. Trueta


El Sr. Jordi Pardo, l'arxiver Jordi Gaitx i l'editor Quim Torra

La Regidora Sònia Pujol

Les filles del Dr. Trueta


L'alcalde Xavi Sala agraint l'assistència al públic assistent

Pica-pica final

jueves, 21 de julio de 2016

Segon acte del IV Cicle de Literatura a la Fresca


El segon acte de Literatura a la fresca d'enguany estava centrat en el TEATRE però sense deixar de banda la importància de la música.

El passat 15 de juliol, gairebé 80 anys del Cop d'Estat del 18 de juliol de 1936 que portà a 40 anys de dictadura franquista ens apropem a la vida de Neus Català.

Escrita i dirigida per: Núria de Calella. Música i acompanyament: Marc Egea

Neus Català va viure un temps a Premià de Dalt. Es va fer càrrec de cent vuitanta dos nens refugiats acollits a Les Acàcies. Va lluitar a favor de la República i en contra del feixisme al nostre país i després a França, com a resistent, fins que la van deportar a un camp de la mort, concretament al camp de dones de Ravensbrück. Va sobreviure i va seguir lluitant contra l’oblit i demanant justícia. El passat sis d’octubre va fer cent anys que va néixer.
Un espectacle de petit format que ens ha fet  reflexionar, sentir i vivenciar el gran coratge, la força vital i moral de la Neus i empatitzar amb el seu esperit de lluita i compromís per fer-nos de mirall d’aquests valors de la humanitat. Un espectacle sobre una dona que ens qüestiona el rol femení establert, revelant-nos la llum, el valor i el poder que tenim dins. Una peça amb grans dosis de contemporaneïtat.
A continuació podeu veure algunes de les fotografies  de "Neus", víctima del feixisme, nazisme, totalitarisme.....











Ens queda molta feina encara a les generacions que els seguim per reconèixer i valorar tota la feina que varen fer :moderna, ambiciosa, social, justa, igualitària...durant la república i poder guarir tant d'anys de dolor sepultat, oblidat...ignorat, per alguns, com el cas de la Neus, l'oblit i foscor ha estat doble: com a activista sindicalista durant la república i com a deportada i supervivent del camp nazi de Ravensbrück. En cap cas hi va haver-hi mai cap agraïment per part de cap autoritat política, fins fa ben cop.
Magnífic el treball dels dos intèrprets de l'obra. Si teniu la oportunitat de veure-la en una altra biblioteca o teatre, no us la perdeu, una peça molt emotiva però també exquisida!


La Neus és molta Neus i moltes Neus. Nosaltres també som la Neus. No ho oblidem.



Durant tot el mes de juliol comptarem amb l’EXPOSICIÓ: VIATGE A MAUTHAUSEN, MIRADES DE CALIDOSCOPI, realitzada pels alumnes de l’IES Josep Puig i Cadafalch de Mataró. Cedida per Amical Mauthausen.
L’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, és l’associació que agrupa als exdeportats republicans dels camps de concentració del nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps.



IV CICLE DE LITERATURA A LA FRESCA

Un any més, la biblioteca Baldiri Reixac de Santa Cristina d'Aro durant els divendres de juliol ofereix una proposta alternativa per a donar a conèixer les tres grans vessants culturals que podeu trobar dins de les biblioteques: Teatre, poesia i llibres, tot amanit amb música.


El primer acte d'aquest any, dedicat a la poesia va ser tota una troballa!

Els trobadors de Donya Sicardis ens van apropar als trobadors dels S.XI i barrejant la música electrònica, les imatges i la veu poderosa de la cantant vam traspassar un temps i una època per a gaudir de les qüestions que sempre han capficat als homes: l'amor, el desamor, la venjança, les passions...
La poesia dels trobadors va ser la primera literatura lírica en llengua moderna, després de les clàssiques, en grec i llatí.
A CHANTAR M’ER 
DE SO QU’IEU NON VOLVRIA
(Ara cantaré això que no voldria)
La Comtessa de Dià

Em sorprèn com s'enorgulleix el vostre cor contra mi.
I tinc raóns per estar dolguda.
No hi ha dret que un altre amor m'aparti de vós.
Per res que us digui o us concedeixi.
I recordeu-vos de com era al començament el nostre amor.
El bon Déu no vulgui,
Que sigui culpa meva la nostra separació.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
TANT AI AMÉ 
C'OR ME CONVIENT HAÏR 
(He estimat tant mentre em convenia odiar)
Conon de Bethune

He estimat tant mentre em convindria odiar. 
I ja no puc estimar.
Si no queda cap lloc on no et vulguin trair.
Ni decebre o enganyar.
Massa temps m’ha durat aquesta pena, 
Que l’amor m’ha fet suportar.
I no obstant això l’amor lleial i verdader,
Encara voldria retrobar.

EN L'EDAT MITJANA ES VA PODER ESCOLLIR
Berenguer de Palou fou el trobador català més antic. Com que el mercat català es feia petit, va començar a cantar en occità i així es va permetre poder viatjar per un territori més gran i arribar a més públic. Es veu que això del canvi d'idioma per guanyar-se les garrofes no és una cosa de la modernitat.
Aquest compositor i joglar del segle XII, el varem poder escoltar divendres passat interpretat per "Donya Sicardis". També en vàrem conèixer d'altres: La Comtessa de Dià; Guillem IX d'Aquitània; Peire Cardenal; Giraut de Bornelh i Canon de Bethune.
Molt inquietant la música que sortia dels teclats, sintetizador
i ordinador ...fàcilment ens varen transportar a una de les èpoques més fosques de la nostra història, però això no és del tot cert. Realment hi va haver dues concepcions del món divergents. Una tractava de crear una moral basada en el rebuig del món visible, lliurada a l'esperança d'un més enllà on es consumaven tots els anhels per a les ànimes lliures de pecat; i una altra, la trobadoresca, propensa a gaudir del moment seguint la màxima horaciana, de trobar un sentit a la vida en la immaterialitat d'aquest món, en la recerca de l'amor llunyà o de l'amor impossible.
Temps d'Església, temps de trobador. En l'Edat Mitjana es va poder escollir.





Per a conèixer més de la feina i el talent de "Els trobadors de Donya Sicardis" podeu consultar la seva web.